Us ho posaré en safata

Estava jo remenant la cosa de la guillotina quan m'ha vingut al cap que, segons escriu Henri Samson a la seva Història d'un botxí, l'antecedent de la guillotina (imposada per decret el 21 de gener de 1790)  és la manuaia, una màquina que els italians ja feien anar des del 1507 quan convenia escurçar l'alçada d'algun reu més o menys culpable.

Ja m'havia aplicat a la recerca d'alguna dada esbarjosa sobre l'aspecte i/o la funcionalitat d'aital antecedent quan se m'ha acudit que en qüestió de decapitacions havia de donar preeminència a aquella que potser ha donat més joc a la variada panòplia de les belles arts.

M'he esforçat a fer-ne un bonic esbós i us el planto acompanyat de les belles paraules de Mateu. Que bon profit us facin en aquest juliol tan simpàtic en què els jutges continuen desbarrant i als nostres prohoms els falten ulls per a posar-hi els dits:

Aquell temps, Herodes, el tetrarca, tingué esment de la fama de Jesús i va dir als de la seva cort: "Aquest és Joan Baptista; ha ressuscitat d'entre els morts, i per això es poder de fer miracles obra en ell". Perquè Herodes havia agafat Joan, i l'havia encadenati ficat a la presó per causa d'Herodies, la muller de Felip, el seu germà; ja que Joan li deia: "No t´és lícit de tenir-la". I volia fer-lo morir, però va témer la multitud, que el tenia per un profeta. Arribat el natalici d'Herodes, la filla d'Herodies dansà enmmig de tothom, i va plaure a Herodes; per això, va prometre amb jurament que li donaria allò que li demanés. Ella, induïda per la seva mare, digué: "Dóna'm, aquí en una safata, el cap de Joan Baptista". El rei es va contristar, però a causa del jurament i dels comensals manà que li fos donat, i va fer decapitar Joan a la presó; li dugueren el seu cap en una safata, i el va donar a la noia, que el portà a la seva mare. Els seus deixebles hi van anar, prengueren el cos i el van enterrar, i anaren a comunicar-lo a  Jesús.