Ves qui havia de dir als germans Bunker que me
n’aprofitaria per engaltar-vos una acolorida metàfora dels nostres ínclits
socis de Govern..
Observeu el delicat sargit que recús l’estrip i l’amplitud de l’abraçada amb què
anhelen ampliar les bases.
De moment les bases són senars, com ho revelen
les set potes que tenen una tirada gallinàcia, cosa que ens fa témer per l’ambició
del vol que diuen voler emprendre.
Per sort, els aixopluga un intent d’arc de Sant
Martí i això ens esponja el cor.
Perquè sí, encara en tenim de cor, i fa veure que
batega.
Fins quan?
Que la resposta us la bufi el vent, que jo no
m’hi veig amb ídem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada