M’agrada molt posar el cursor a l’esquerra del paràgraf i prémer la tecla “Supr” i veure com xucla les lletres i el full queda blanc.
També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les (botó esquerre premut i marcar amb negre i botó dret “Copiar” i botó dret “Pegar”) També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les
I copiar tot un paràgraf.
També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les (botó esquerre premut i marcar amb negre i botó dret “Copiar” i botó dret “Pegar”) També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les
Com m’agrada, sí.
Em podrien agradar coses millors, ho sé. Potser un paisatge o una posta de sol o l’ànec amb peres. Però no m’agraden, gens ni mica. Especialment l’ànec amb peres. No sé si per l’ànec o per les peres, o per la combinació de les dues coses. O perquè una vegada me’l vaig haver d’empassar per compliment i no em venia de gust, gens de gust.
No hauríem de fer les coses per compromís, només hauríem de fer les que ens vénen de cara. I dir les coses a la cara també. Jo de moment em limito a pensar-les a la cara, però no em serveix de res, no em capten. És clar que entre el que penso i el que dic sempre hi ha un filtre que ho capgira tot. A més, sempre poso una cara encantadora i dono sempre la raó. No hi puc fer res, sóc així.
Em moriré així? Em temo que sí. Segur que quan vingui aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla, li somriuré.
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
Tres vegades i prou, no s’ha d’abusar.
A més espellifada i dalla malsonen, massa palatals. D’això se’n deia al·literació, però a mi les figures retòriques sempre se’m van resistir. Ara, les dones no, en això he estat de sort.
N’he tingudes tantes com he volgut. Tantes que ja no sé què fer-ne. Em pregunto quina cara posaran si algun dia baixen al soterrani i me les troben. Encara sortirem als papers, fixa’t tu.
També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les (botó esquerre premut i marcar amb negre i botó dret “Copiar” i botó dret “Pegar”) També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les
I copiar tot un paràgraf.
També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les (botó esquerre premut i marcar amb negre i botó dret “Copiar” i botó dret “Pegar”) També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les També m’agrada seleccionar unes quantes paraules i copiar-les
Com m’agrada, sí.
Em podrien agradar coses millors, ho sé. Potser un paisatge o una posta de sol o l’ànec amb peres. Però no m’agraden, gens ni mica. Especialment l’ànec amb peres. No sé si per l’ànec o per les peres, o per la combinació de les dues coses. O perquè una vegada me’l vaig haver d’empassar per compliment i no em venia de gust, gens de gust.
No hauríem de fer les coses per compromís, només hauríem de fer les que ens vénen de cara. I dir les coses a la cara també. Jo de moment em limito a pensar-les a la cara, però no em serveix de res, no em capten. És clar que entre el que penso i el que dic sempre hi ha un filtre que ho capgira tot. A més, sempre poso una cara encantadora i dono sempre la raó. No hi puc fer res, sóc així.
Em moriré així? Em temo que sí. Segur que quan vingui aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla, li somriuré.
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
aquella senyora amb caputxa espellifada i dalla
Tres vegades i prou, no s’ha d’abusar.
A més espellifada i dalla malsonen, massa palatals. D’això se’n deia al·literació, però a mi les figures retòriques sempre se’m van resistir. Ara, les dones no, en això he estat de sort.
N’he tingudes tantes com he volgut. Tantes que ja no sé què fer-ne. Em pregunto quina cara posaran si algun dia baixen al soterrani i me les troben. Encara sortirem als papers, fixa’t tu.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada