L'ombra

A qui puc demanar que vinguis ara?

Tenir-te al meu costat en un silenci amable
i veure amb tu com llisquen hores lentes
per la pell tendra de la tarda...

És el que vull, ja veus que no demano massa.
Però ningú no em sent.

Desaré, doncs, aquest desig amb tots els altres
al prestatge on dormen el somnis,
o qui sap si l’escriuré a la llibreta nostra.

Després, ajustaré els finestrons i deixaré la casa.
Sense presses obriré el bagul de les disfresses
per posar-me la pell d’aquest altre que diuen que sóc.

I em seguirà, fidel com sempre, l’ombra del record.