Les he menjades al vapor i també amb salses diverses. He defugit sempre les crues, potser per un excés de vernís cultural que m'allunya de la ingestió dels qui no han traspassat encara. Abomino de les metàfores sicalíptiques que se'n reclamen, que sempre m'han semblat d'una grolleria inaudita. Amb tot, em proclamo devot de l'hermetisme que il·ustren i en el qual de tant en tant em deixo naufragar amb un automatisme que a mi mateix m'esvera.
De les meves infàncies ja llunyanes em ressona el Nautilus. No né si d'origen o per posteriors sediments de tecnologies nuclears li atorgo la capacitat de substreure's als ulls de les espècies aèries durant llargues temporades. Si la sorda remor de les seves turbines m'acompanya ara, és que s'ha produït la conjunció entre mol·luscs i metalls que m'augura un període de dolça contracció al plaer de l'autocompassió.
El motiu? No importa, és merament accidental. Tallar l'univers segons el patró de les dèries que ens pertanyen és una pretensió que escapa a la humana mesura. I sempre és bo construir-se un reducte a la mesura de la pròpia inconsistència per arredossar-s'hi amb la discreta mesura dels qui ens sabem condemnats a ressuscitar.
De les meves infàncies ja llunyanes em ressona el Nautilus. No né si d'origen o per posteriors sediments de tecnologies nuclears li atorgo la capacitat de substreure's als ulls de les espècies aèries durant llargues temporades. Si la sorda remor de les seves turbines m'acompanya ara, és que s'ha produït la conjunció entre mol·luscs i metalls que m'augura un període de dolça contracció al plaer de l'autocompassió.
El motiu? No importa, és merament accidental. Tallar l'univers segons el patró de les dèries que ens pertanyen és una pretensió que escapa a la humana mesura. I sempre és bo construir-se un reducte a la mesura de la pròpia inconsistència per arredossar-s'hi amb la discreta mesura dels qui ens sabem condemnats a ressuscitar.
.JPG)
1 comentari:
De petita anava amb els meus pares a fer catxels i canuts. El meu poal sempre era el mes buit... me'ls menjava. I encara ho faig.
Bo i necessari, tallar a la matura pròpia l'univers. Algun dia triarem el nostre castell preferit, per allò de quina murada ens sembla més inexpugnable ;-)
Hermetisme? El meu és selectiu, com el teu.
Publica un comentari a l'entrada