Ja ho deia, aquell vell, que no es volia morir perquè cada dia n'aprenia una de nova!
L'última que he descobert i que no em puc estar de compartir és la que vaig sentir l'altre dia i que venia a posar pegues als diaris perquè només duraven un dia i a l'endemà te n'havies de comprar un de nou.
L'observació, si l'anem a mirar, és incontrovertible. Però no deixa de ser còsmicament paradoxal que trobem la pega en un invent la pura essència del qual és allò que en suscita el rebuig.
El pare de l'engendre reflexiu ho teoritzava fent l'apologia del setmanari, el qual, com a mínim permetia amortitzar la inversió durant un període més discret de temps. Hi afegia doctes consideracions sobre la superioritat intel·lectual dels articles de reflexió en relació a la simple notícia i altres profunditats divagatòries imagino que de gran consistència.
El cas és, però, que jo ja em trobava ocupat recollint determinades glàndules que s'havien després de la meva anatomia i que anaven rebotant fins als racons més insòlits de l'habitació que ens aixoplugava i no vaig poder concentrar-me en la conversa.
Així que vaig recuperar la meva integritat personal, vaig farfollar un pretext de circumstàncies i vaig fugir a l'encalç d'algun cordial espirituós que em retornés la calma que havia de menester per completar la jornada.
Bé, això és tot. O no, perquè quan ara tinc un diari entre les mans, me'l miro amb una espurna de tendresa que fins ara em desconeixia.
L'última que he descobert i que no em puc estar de compartir és la que vaig sentir l'altre dia i que venia a posar pegues als diaris perquè només duraven un dia i a l'endemà te n'havies de comprar un de nou.
L'observació, si l'anem a mirar, és incontrovertible. Però no deixa de ser còsmicament paradoxal que trobem la pega en un invent la pura essència del qual és allò que en suscita el rebuig.
El pare de l'engendre reflexiu ho teoritzava fent l'apologia del setmanari, el qual, com a mínim permetia amortitzar la inversió durant un període més discret de temps. Hi afegia doctes consideracions sobre la superioritat intel·lectual dels articles de reflexió en relació a la simple notícia i altres profunditats divagatòries imagino que de gran consistència.
El cas és, però, que jo ja em trobava ocupat recollint determinades glàndules que s'havien després de la meva anatomia i que anaven rebotant fins als racons més insòlits de l'habitació que ens aixoplugava i no vaig poder concentrar-me en la conversa.
Així que vaig recuperar la meva integritat personal, vaig farfollar un pretext de circumstàncies i vaig fugir a l'encalç d'algun cordial espirituós que em retornés la calma que havia de menester per completar la jornada.
Bé, això és tot. O no, perquè quan ara tinc un diari entre les mans, me'l miro amb una espurna de tendresa que fins ara em desconeixia.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada