Visc refugiat en la teva absència,
hoste en la nit,
llaurant silencis.
Corrues de formigues diligents
carreguen engrunes de mi
i les endrecen al niu.
Si mai l'hivern arriba
m'acolliré a la seva clemència
per compartir el pa de la memòria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
1 comentari:
L'absència es plena de records que es fan reviure a voluntad en els instants on l'enyor amb la seva presència anega l'esperit.
Publica un comentari a l'entrada