Heus-los ací, la parella ideal.
Carn i ungla? Cul i merda?
Indestriablement units pel misteri de no poder saber quin és la carota i quin la cara.
Somniats per un insomne i perseguits pels replecs del silenci més estrident.
Aixoplugats en tres-cents trenta-tres culs de got llardosos d'alguna taverna oblidada.
Silenci i devoció.
Seguint la ruta de tantes victòries que ens han de conduir a la debacle final.
Resant el rosari amb denes de carcanades exhumades de sepulcres blanquejats.
La felicitat és ben bé això.
Sentir com la canadura es va fonent per revelar l'íntim secret de l'arquitectura que ens sustenta.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada