L'última vegada que vaig treure el nas aquí va ser per fer el ploricó. Com que sempre busquem els culpables fora de casa, jo li penjava la llufa de la meva sequera lectora a això del corona virus. Mentida podrida: qui no llegeix és perquè no vol, o li fa mandra, o s'encanta en la contemplació d'aquest melic tan bufó amb què el bon déu ens ha obsequiat a cada un de nosaltres mateixos.
Superada aquesta fase i tirades totes les pilotes fora, ara vull emprendre una nova fase de lector. Vull fer honor a allò que deia l'àvia de la meva amiga: "Llegir fa tonto". Sentència que sempre em ve al cap quan faig un capmàs dels llibres que he llegit i del nivell de la meva "espavilamenta".
I per encetar aquesta nova etapa que em submergirà en qui sap les lectures que endraparé, he pensat que em feia falta l'estri indispensable: un punt de lectura.
I aprofito l'avinentesa per obsequiar-vos amb aquest dibuixet que, convenientment imprès i degudament enganxat en una cartolina ad hoc, us permetrà trobar la petja de l'indret precís on vau abandonar l'únic plaer digne d'aquest nom.
Potser la figura us semblarà una mica trista. Me n'he de disculpar, en aquesta mala època en què ens toca de subsistir, qualsevol alegria em semblaria obscena. Mal que us pesi.
Estigueu bonets.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada