Toc-toc

Ha nascut tot just avui, però s'ha entestat a afegir-se a la col·lecció de calcomanies que van prenent possessió de la pantalla. 

No li veia massa el per què fins que he lligat caps i he entès que de cua d'ull s'havia encaterinat de la Tic-tac. 

"No hi tens res a pelar", li he dit. "Ets molt i molt lleig, gairebé monstruós". 

"I tu que n'has de fer?", m'ha replicat. "D'on has tret que la bellesa és condició per a buscar la felicitat?"

Davant d'aquest argument he callat, no hi havia res a dir.

I he fet el que em demanava, afegir-lo a la roda. No he tingut cor de dir-li que, per molt que s'hi obstini i intenti fer piruetes per acostar-s'hi, lliscaran sempre separats. L'una dessota i l'altre damunt.

Les paral·leles no es troben ni a l'infinit.