dissabte, 8 de gener del 2011

Altaret

Ara que ja som a les envistes de la normalitat (¿beneïda, maleïda?) em munto escenaris.
Aquest és el primer. Durarà el que hagi de durar.
És a dir: fins que s'acabi.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

I,s al davant d'aquest prodigi, la pregunta és obligada: us llogueu per hores?

Un ésser immers en el caos més absolut :)

Clidice ha dit...

(la essa sobra, no cal dir)

Eumolp ha dit...

Jo més aviat diria que... em venc a llesques.
(Visió més desangelada, però (ai, snifff) prou exacta.)

Eva ha dit...

Un raconet molt acullidor.
Ideal per a enterrar una persona viva.

Eumolp ha dit...

És bo que les criptes mantinguin una certa confortabilitat, sí.