dimarts, 16 de febrer del 2010

això no és un gat

evidentment
però és el meu gat
un entre tants
amb l'avantatge que en temps de crisi i penúria energètica
m'obsequia
i jo li ho agraeixo
amb un considerable estalvi de llum

que consti en acta
i que sigui a l'acte

amén

3 comentaris:

Clidice ha dit...

doncs si que sembla pràctic si. I on dieu que els vénen aquests?

Anònim ha dit...

La mirada penetrant d'un gat és molt misteriosa, mai saps per on et sortirà. Són imprevisibles.

Olga Xirinacs ha dit...

A més, els gats tenen la potestat d'emetre fosforescències entre aquest món i l'altre, de manera que mai no saps si et miren des d'aquí o des d'allà.