Lapsus calami

Si teniu un vague coneixement de mi sabreu que em reclamo d'un ateisme de pedra picada, que no em concedeixo ni el respir d'un còmode agnosticisme.

Això no quita, però, que el digne exercici de les mediacions amb el més enllà (s'adornin amb sotana o amb pell de tigre) em mereixin un tendre i amorosit somriure. Al capdavall, entenc que a l'hora de fer front als abismes insondables hi ha qui necessita estovar l'esglai amb cataplasmes diversos.

Una de les aportacions més agradoses que ha rebut la meva ciutat d'ençà que ocupa un lloc privilegiat en el mapa de la desesperació global és la proliferació de vidents i bruixots que ofereixen els seus serveis recorrent a mecanismes publicitaris d'eficàcia més que dubtosa (o potser no, qui sap...).

El fullet que reprodueixo me l'han donat aquest matí, a la sortida del metro. Com que el quiosc ja havia tancat i anava curt de lectura, he amenitzat el cafè de bon matí amb la lectura atenta del potencial de l'amic Kaba Ale.

Ja deia bé mon àvia que no es pot deixar mai res per verd: heus ací que he trobat la llum de la meva vida, el màgic a qui recórrer en cas de destret. I és que en arribar a la vuitena línia he vist la llum: "enfermedades espirituales, droga, trabajo, alcohol".

Vatua tota la Cort Celestial! És el meu home: qui és capaç d'eliminar el "tabaco" de la tríada maligna i substiruir-lo pel "trabajo", es mereix no tan sols el meu respecte, sinó la meva més profunda i sincera admiració.

Ja ho tinc decidit, mai que hagi de resoldre algun mal d'ull truco al Kaba Ale. Oli en un llum, n'estic convençut!