Punt de vista

El foc exerceix una estranya fascinació sobre els humans. Ergo, exerceix una estranya fascinació sobre mi. Això deu ser un sil·logisme. O no, jo què sé. Cogito, ergo sum. Ergo és una paraula que ressona perquè combina una vibrant i una aproximant. Els sons. Hi ha tantes maneres de perdre el temps... com de guanyar-lo, és clar. El temps exerceix una estranya fascinació sobre els humans. El temps té un gran avantatge: passa. Tot passa, tot flueix. Banyar-se al mateix riu em sembla un projecte fútil: jo no em banyaria mai a un riu. Els rius estan bé als mapes perquè no hi surten els peixos. I n'hi ha que fan unes giragonses que en diuen meandres. Són rius que es resisteixen a morir i allarguen la seva agonia. Les Coplas a la muerte de su padre em van desconcertar molt de temps per l'ús de possessiu. Jo tenia pocs anys i l'autor del llibre de text era una mica tanet o Manrique esquizofrènic. Si la mar és el morir, no us hi banyeu tampoc, deu estar impracticable, amb tants de cossos. Preu per preu, cementiris: ordre, simetria, quadrícula. I amb sort algun xiprer, l'únic arbre enraonat que té el pudor de no exhibir el desordre de les branques. M'enamora l'ordre, ves què hi hem de fer, per això em fa mal a la vista el món i el defujo. Em faria monja de clausura a l'estil antic, quan no les deixaven sortir i quan, si el metge les havia de visitar, es cobrien el cos amb estampetes per allunyar la temptació i el pecat. Això ho feien, és clar, de portes enfora. De tots és sabut que la intimitat d'un convent amagava deliris lúbrics i obscures desviacions. Per què si no els homes i les dones d'aquest país s'han entestat de tant en tant a exhumar les monges en les grans ocasions de devastació sacrílega? Per una simple i científica voluntat de demostració palpable, heus ací la simple resposta. Exactament la mateixa que m'ha convidat a aquesta reflexió entomològica, perquè de tant en tant em complac a desdoblar-me en lupa i lepidòpter.

I el cas és que, de fet, el que m'atreia de l'exvot era l'orinal.

Bé, de fet ja és això, no us sembla?