Ateses les circumstàcies sorrenques de l'última visita em va semblar adient donar prioritat al contingut icònic i minimitzar l'aditament literari en el benentès que com deia aquell "a buen entendedor pocas palabras bastan".
Però no he pogut defugir el meu esprit de l'escalier i em racava l'eixutesa del text.
Si a això afegim que he renunciat (quin mal cap, valga'm Déu) al meu esport preferit i que els meus ulls ja no vessaran més llàgrimes, em calia un ornament més afable per traçar frontera entre aquest abans i aquest després vital de tanta transcendència.
Cercant, cercant, m'ha semblat adequat rescatar aquesta bonica imatge de la meva improbable última reencarnació i sotmetre-la a l'escrutini dels vostres ulls i criteri.
Sigueu-me, us ho prego, clements. Només recordant com es clavaven immisericordes les barnilles de la cotilla en les meves carns fràgils, dono per ben pagat el goig de contemplar-me retrospectivament com a peu de llum de tan ampul·losa pantalla.
Que potser us havia semblat barret? Ai, ai, ai, quina poca vista!
.JPG)
1 comentari:
I dins d'aquesta curiosa col.lecció que dius tenir, hi ha alguna boina?
Qui t'hagi obligat a renunciar al teu edl esport preferit no té cor. Ja em lamenteré i queixaré per tu.
Publica un comentari a l'entrada