dissabte, 28 de gener del 2006

Circumstàncies

Aquí on el veieu ja estava disposat a esdevenir present amb una decidida vocació de futur. Era, però, ràpid aprenent, i no li va costar deduir que en qüestió de posats més valia optar per la convenció. Així que el dit de l'operador va prémer el botó de la càmera va adoptar aquesta càndida aparença.

Probablement sabia que anys a venir algú el rescataria de l'oblit i duria l'impudícia al límit de la indecència per exhibir-lo sense que ell se'n pogués defensar. I ja se sap que en això de les servituds no hi ha pitjor indefensió que haver dormit molts anys al cul d'una capsa esbalandrada. Quan n'ha sortit i s'ha vist constret a plegar-se als designis del seu jo inevitablement revellit, ha esbossat un somriure discret.

Tanmateix aquest detall ha escapat a la tecnologia i us haureu de conformar a veure'l com el van congelar en els temps de l'avior. En això hi haurem guanyat tots. Uns, perquè us podreu entendrir en la rotunditat de les galtes. Altres, perquè potser us preguntareu quines imatges podien en aquells moments travessar el seu pensament que li donaven aquest posat tan seriós. I jo mateix, que ja em perdo en lentes divagacions sobre el pas del temps i altres ximpleries.

Que si ho anem a mirar, això últim és el que ens fa seguir al peu del canó. Si més no, així ho penso. I així us ho dic.