dimarts, 20 de desembre del 2005

Veniu i adorem-nos


potser no encaro bé les festes i em faig un embolic amb el calendari, per bé que ben mirat no sé si només amb el calendari, em temo que trabuco adscripcions de gènere mot ben consolidades i altres endergues i que m'apunto a la discriminació positiva i la delícia de les quotes o potser suro en la inòpia o vés a saber i poc m'importa

comptat i debatut aquest no és el tema, que tot ve d'INRI i de RIP i de la ignorància, i de veure que més enllà de la finestra hi ha vida i jo la malbarato enganxat al docte dicteri (dolça cacofonia) de l'eixuta contracció al deure i m'allargasso en el comentari de les Ordinacions i en Pere i potser alguna cerimònia que sé molt bé i la imagino però que callo

que no cal travessar límits, que potser se m'entendria i qui sap si algun tranvia se m'enduria i acabaria al port mirant les ones tacades d'oli i d'esperança i el gavià de torn, que n'hi ha, que sí, com les farmàcies, se m'asseuria al davant i em retrauria l'abús del condicional i altres misèries

però jo puc adduir els iambes, qui sap si algun troqueu, i negociar amb el demà la permanència i seguir teclejant en la meva fàbrica de miralls i de sentències

He llegit en algun lloc que Marx (evidentment Groucho) va disposar que el seu epitafi fos: "Ja em dispensarà que no m'aixequi". L'acudit té la seva gràcia, però no em deixa de sorprendre que algú perdi el temps extremant la seva vanitat per acreditar post mortem la seva agudesa.

Pel que a mi fa, em calia trobar l'estirabot adequat per cloure aquesta temporada mortuòria i aquest ha estat. No l'he passada a l'infern que si és cert que m'atrau per l'escalforeta, fredolic com sóc, m'horroritza per l'overbooking que la condició humana ens hi assegura.