Fums

Puc jurar amb tota solemnitat (amb la mateixa amb la qual me'n desdiria) que havia decidit abandonar els regnes d'ultratomba. Però què voleu que hi faci si els conjurats de la salut m'empenyen a reincidir?

Vaig abandonar la militància comunista quan van legalitzar el Partit. El meus motius, més que ideològics, eren de repatani i ja no trobava cap interès a circular a la llum del dia. És per això que ara que ja em sento a frec de tornar a figurar en els rengles dels clandestins, em vénen pessigolletes reconfortants.

Vaig aquests dies madurant idees contestatàries. L'última que em ronda pel cap és la de firar-me una bonica samarreta negra serigrafiada en un blanc llampant: "Sóc fumador, escup-me". Faria bonic, penso.

També especulo amb la possibilitat d'organitzar fumades-llampec a la porta d'algun hospital o d'alguna escola. Si administrem bé les noves tecnologies ens podem autoconvocar amb un "fuma'l" seguit de l'adreça i hora, i esfumar-nos així que les forces d'ordre públic (acompanyades dels bombers, espero) ens vinguin a salvar de nosaltres mateixos.

Sé, peró que no ho faré. Sóc massa respectuós dels drets dels meus enemics per fumar-los a la cara i em limitaré a suïcidar-me lentament en solitud i en silenci, això sí, repassant amb delectança tota la genealogia llur amb ànims decididament defecatoris.