Si he de refiar-me de les vostres paraules (exercici arriscat, bé cal dir-ho), no puc més que situar-vos a l'Illa Caramany on, no us en càpiga dubte, espero que gaudiu d'un repòs que, sigui merescut o no, heu decidit d'atorgar-vos.
Si s'esqueia que visitàveu aquest meu racó i per bé que sóc conscient del migrat interès que per a vós tenen en general els meus quefers, us innovaré que he assolit gairebé l'estat de perfecció: estic a un pas de comptar les petges dels segons a mesura que s'esmunyen del rellotge que no duc.
Això no obsta perquè vagi fent els meus deures. De moment us diré que el perfil d'Ernest Satorra i Graupera va prenent cos i que, pel que porto dibuixat, ofereix més interès que no em pensava. Caldrà doncs que us regraciï l'envit i que auguri que no caldrà que us ocupeu de les meves castanyes. De petit en va ensenyar que en qüestions de cocció cadascú ha d'assumir les pròpies cremades i no és moment que abdiqui encara del llegat dels meus majors.
Si us plau de contrastar les nostres fonts (sé que sou desconfiat i podria ser que us teméssiu que no faig sinó una catxa) us remetré a Eulàlia Sindreu, de malnom la Xata, amb qui he departit distesament i m'ha encarrilat en aquesta cacera de fantasmes repugnants a què m'heu decantat.
Per amanir dignament el to de la cerca, no crec que calgui dir-vos que he reprès la lectura de vells autors amics. Probablement hi comptàveu, atès que en els escassos moments de flaquesa que em permeto, recordo que fa temps us vaig posar en antecedents de les meves devocions juvenils i sé que sou de llarga memòria. Certament he retrobat Lovecraft i he de reconèixer que em complac encara en la llefiscosa intuïció que li va ser llegut de tastar.
Convindreu amb mi, però, que quan la realitat supera la ficció ens ataulem amb més plaer a l'àpat que ens ofereixen. És per això que no podia deixar de dedicar-vos aquestes ratlles que, mal que em pesi, he de cloure amb un sentit regraciament.
Quan us plagui que reprenguem el contacte espero poder-vos posar-vos al dia dels meus progressos. Fins aleshores, estigueu bonet.
Si s'esqueia que visitàveu aquest meu racó i per bé que sóc conscient del migrat interès que per a vós tenen en general els meus quefers, us innovaré que he assolit gairebé l'estat de perfecció: estic a un pas de comptar les petges dels segons a mesura que s'esmunyen del rellotge que no duc.
Això no obsta perquè vagi fent els meus deures. De moment us diré que el perfil d'Ernest Satorra i Graupera va prenent cos i que, pel que porto dibuixat, ofereix més interès que no em pensava. Caldrà doncs que us regraciï l'envit i que auguri que no caldrà que us ocupeu de les meves castanyes. De petit en va ensenyar que en qüestions de cocció cadascú ha d'assumir les pròpies cremades i no és moment que abdiqui encara del llegat dels meus majors.
Si us plau de contrastar les nostres fonts (sé que sou desconfiat i podria ser que us teméssiu que no faig sinó una catxa) us remetré a Eulàlia Sindreu, de malnom la Xata, amb qui he departit distesament i m'ha encarrilat en aquesta cacera de fantasmes repugnants a què m'heu decantat.
Per amanir dignament el to de la cerca, no crec que calgui dir-vos que he reprès la lectura de vells autors amics. Probablement hi comptàveu, atès que en els escassos moments de flaquesa que em permeto, recordo que fa temps us vaig posar en antecedents de les meves devocions juvenils i sé que sou de llarga memòria. Certament he retrobat Lovecraft i he de reconèixer que em complac encara en la llefiscosa intuïció que li va ser llegut de tastar.
Convindreu amb mi, però, que quan la realitat supera la ficció ens ataulem amb més plaer a l'àpat que ens ofereixen. És per això que no podia deixar de dedicar-vos aquestes ratlles que, mal que em pesi, he de cloure amb un sentit regraciament.
Quan us plagui que reprenguem el contacte espero poder-vos posar-vos al dia dels meus progressos. Fins aleshores, estigueu bonet.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada