dissabte, 6 d’agost del 2005

Galvana

Galvana: mandra, droperia, peresa, gansoneria, ganseria, cançoneria, nyerra, nyonya.

No està malament, hi ha on triar. Temps de vacança dedicat a l'exaltació de la immobilitat. Fixat al botó de la roda mentre, diuen, el món gira.

Deixo per als altres el culte a l'exploració i ja tremolo davant l'allau de notícies que amb voluntat d'amenitat m'obsequiaran quan retornin curulls de vivències i -espero- picades d'insectes. Me'ls escoltaré amb devota i respectusa atenció i puntejaré les seves descobertes exòtiques amb ahs i ohs que els rescabalin de les incomoditats patides amb santa paciència. Feliços ells...

Jo en canvi no els parlaré de la lentitud de les hores, ni de les virtuts del badar, ni de la rotunda perfecció del melic al qual hauré dedicat dilatades i extasiades contemplacions. Probablement no entendrien la meva tenacitat omfàlica.

Sé que en això coincideixo amb tots aquells qui, com jo, abdiquen de la mobilitat. Discrets fins a morir-ne, dispensem els nostres contertulis setembrins del suplici de participar dels nostres lleures ja difunts.

És per això que ens reconeixem en el silenci egoista. Llançats a contracor a les dubtoses delícies de l'activitat i la convivència, guardem en la intimitat del nostre ànim la reserva de solitud que ens ha de permetre travessar onze mesos de brogit fins retornar a l'illa de la nostra petita, discreta i amable autoabducció.