Com que sembla que a mesura que et fas més vell refresques la memòria més llunyana, heus ací que avui m'ha vingut al cap que ma mare -en un d'aquells escassos moments que li vagava de cedir a la tendresa- em deia "ravatxolet", apel·latiu que sempre em va deixar a la inòpia.
Resulta que ara m'adono que potser volia encarrilar-me per un camí molt més contundent que els que m'ha convingut de transitar. I és per això que, tot i que ja sé que vaig tard, m'he decidit a prendre unes lliçons de cant.
Qui sap si fent quatre galls aconseguiré rescabalar la meva progenitora de tanta decepció:
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada