dimecres, 23 de novembre del 2011













Per si encara no ho havia dit, cal que em proclami creacionista.

Accepteu-me la confessió com a un tribut a la meva paranoia: vist el tsunami blau, convé que prenguem disposicions entenimentades, no fos cas que futures decisions de la conferència episcopal ens obliguin a fer genuflexions precipitades. Jo, per si de cas, em vaig preparant el terreny.

Com que en el post anterior al·ludia a l'Anís del Mono, m'ha semblat adient aprofitar-ho per recordar el parentiu entre l'etiqueta del destil·lat i la caricatura del nefand Darwin. Valgui'ns la pàtria badalonina del beuratge (aneu veient les connexions?) perquè als catalans ens siguin perdonats tots els pecats (presents, passats i -si pot ser- futurs).

Com que els camins del senyor són inescrutables, us explicaré que he arribat a la decisió d'escriure aquestes ratlles quan he sentit Freddie Mecury a la ràdio. La locutora justificava la reproducció dels esgarips del cantant perquè se celebra avui l'aniversari del seu òbit.

Jo he pensat que posat a recordar efemèrides podíem triar memòries més nostrades i m'he informat. Tal dia com avui (Santa Wiki dixit) es commemoren entre altres:

  • 1859: Darwin publica L'origen de les espècies.
  • 1905: Militars espanyols assalten el local del "Cu-Cut"
  • 2003: Es practica l'eutanàsia a Floquet de Neu
Vista la concentració animal del dia, no se'm fa estrany que ahir mateix se'ns escapés un porc a la Ronda de Dalt. El sidral que es va organitzar va ser considerable: jo mateix vaig poder veure per televisió com l'estabornien amb un dard sedant per poder-lo retirar de la via pública.

I jo que vaig pensar: me l'adormen per posar-lo al camió... i no serà que amb el camió mateix me'l facturaran a l'escorxador per pelar-lo en la intimitat?

És clar que també vaig pensar que una liquidació en directe, enmig de conductors enfurismats per la durada de l'embús i retransmesa per les televisions ens hauria espatllat la digestió.

Mort per mort, que la fem d'amagat. Que això conforta.

Eps, però que visca la botifarra, ara que no hi hagi malentesos!

1 comentari:

Clidice ha dit...

Caram quin bestiari més proveït! Al final, a quina més bèstia. Quan sigueu al cel ja em fareu de bo, que servidora, ara per ara, no abandona el seu ateïsme practicant.