divendres, 23 d’abril del 2010

Mata-la!

Els sentia, cridaven, l'atiaven: "Mata-la, mata-la!"

Sant Jordi, però, s'havia fet gran, i els anys et regalen el do preuat del tantsemenfotisme.

I no la va matar.

Encara més, obviant qualsevol prevenció genètica van optar per l'única resposta legítima: transgredir i provocar.

I malgrat una natural repugnància -sia dit en honor de la veritat, més per part de l'artròpode que per part del militar- es van aplicar a la metòdica gimnàstica reproductiva fins que van aconseguir engendrar l'únic especimen capaç de fer front al canvi climàtic.

I és que en matèria de prevenció, no hi ha com recórrer al santoral.

(Sia dit en honor de tots els qui auguren el cataclisme final i no poden deixar de contemplar-se el melic: transversals, multiculti, pluridisciplinars i políticament correctes.)

Que pel que fa a mi, els poden bullir en salfumant i servir-los deconstruïts.

Feliç Sant Jordi i fins l'any vinent.

2 comentaris:

the silver blue sea ha dit...

Molt bona diada de Sant Jordi, Joan. I tant de bo que no sigui ennuvolada i passada per aigua com aquí. Petonet blau

Clidice ha dit...

déu n'hi doret! quin ecs :P en salfumant? ja deus quedar ben deconstruïda ja. Prefereixo no imaginar-me dins d'alguna de les categories esmentades, el salfumant sempre m'ha provocat acidesa d'estómac. Bon d'aixonses i fins l'any que ve :)