diumenge, 16 d’agost del 2009

Cançó de croada

Andreu Febrer, i no precisament amb propòsits turístics, va fer un bell viatge a Còrsega i Sardenya. Corria l’any 1420 i compartí periple amb Ausias March i Jordi de Sant Jordi.

D’ell conservem quinze poemes, dos dels quals són sirventesos guerrers que es basen en l’expedició a Tunis del rei Martí per recuperar un parell de custòdies robades.

Del “Dolorós crits amb vots brava, terrible” n’extrec la següent estrofa. Si he de ser sincer, no em desperta un excessiu interès, però és la que m’ha saltat als ulls quan avui, a l’atzar, he obert una petita antologia de la poesia catalana del segle d’or que descansava en un prestatge.

Així diu:

E doncs, prendam tuit la santa crozada

E comencem crusel batalla fera,

Car long temps ha que amb gran joi nos espera

La grand’honor qui ens stà aparellada;

Car lai veirem trossejar e scuixendre

Morts per quartiers, e volar caps e torces,

Intrar murs forts, tors e castells per forces,

Que no es porà res contra nós defendre.

Com que a més aquests dies els papers s’entretenen a especular sobre una manifestació l’11 de setembre per allò de l’Estatut i el Tribunal Constitucional he pensat que la lectura d’aquests versos podria animar a la participació.

En el benentès que molt em temo que es faci o no es faci la sobredita manifestació i que hi acudeixin un o un milió de catalanets, els nostres dilectes veïns de ponent faran el que els convé: ço és, el que els surti dels pebrots.

Però per passejar una estona, que no quedi.