Concert minúscul (Opus 56)

En un bar de mala mort, el meu amic interpreta delicioses balades inaudibles per a un públic selecte de sords. De vegades s'acosta al taulell i li serveixen algun beuratge tèrbol. Mentre l'assaboreix s'interroga sobre el misteri de la vida i alguna banalitat més. Després retorna a escena i reprèn la peça que havia deixat en suspens. Sap que al final, quan faci una discreta reverència i endreci l'instrument, rebrà l'agraïment d'un silenci de pedra.