Si mig acluqueu els ulls i mireu la bonica pintura
veureu un bonic dibuixperpetrat per Octavio Ocampo.
A mi, és que el que em van són els ossos, ja em diràs tu. Memòria de gos? Metempsicosi amb retentiva? Malviatge el dubte. M'incomoda: sóc, ho proclamo i ho mantinc amb orgull, més de gat que de gos, i ja em fotria regirar la meva vida anterior i descobrir-me ensumant fanals o fent d'esbirro policial.
Cal, però, que acceptem amb humilitat les nostres servituds i acato el meu destí de devot de la carcanada. Ara només em cal escartir si rosegaria més de gust un fèmur o el rosari de l'espinada.
Sembla que ja tinc tema per una altra llarga meditació
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada