Temptacions

A veure, Geperut, de temptacions d'autocompadir-nos en tenim tots i no és la contemplació de les pessigolles que li fan a una màrtir i verge (doblement màrtir, doncs) que ens en dissuadiran. Altrament, pel coneixement que tinc de la teva dimensió real, no ets el més indicat per fer una deposició d'aquesta índole. En els annals del meliquisme autocompassiu m'han dit persones de molta confiança que hi tens plaça assegurada i de rellevància conspícua.

O sigui que menos lobos caperucita i a veure si esmoles el teu enginy que últimament el que escrius és ensopit, poc interessant, vacu i perfectament prescindible. No t'ha passat pel magí retornar als pinzells i abandonar les tecles? Jo crec, sincerament, que hi sortiríem guanyant. Tu, perquè t'entretindries en soledat i nosaltres perquè ens estalviaríem la lectura d'aquesta mena de despropòsits amb què t'entestes a crucificar-nos.

De fet, de les teves entrades només salvaria aquestes fotografies que de tant en tant posen un punt de nostàlgia eròticofestiva al teu bloc. Les senyoretes tenen un cert encant i animen el cotarro, que diria aquell.

I acabo. Desitjant-te un Nadal ple joia i alegria. I amb moltes expressions de part de la Veu, que és qui m'ha demanat que t'adrecés aquestes paraules. A ella mateixa li feia una mandra còsmica treure el nas i, a més, crec que ja et dóna per vagament perdut per a la república de l'intel·lecte.

No et sàpiga greu. Les coses són com són i t'has d'entrenar a acceptar-les. En última instància, si et costa d'empassar, sempre et pots compadir una mica de tu mateix.