Segona estació: digitació

Escrit al mur en el silenci.

Resseguint els perfils potser capciosos
que hi ha deixat el temps.
Endevinant bocins de somni,
esbossos d’esperança i, és ben sabut,
engrunes de renúncia.

Ah, vell amic, la renúncia...

Tu em deies: “En la renúncia es troba la felicitat”.

I volies semblar-me disposat
a prescindir de tot.
Però no de tu mateix, és clar,
que t’erigies en mestre assossegat
d’alguna cerimònia oculta

Jo dic: “Ara escriuré”.

Al mur que tinc davant hi ha taques d’humitat
I té la pell rugosa, treballada pel temps,
el fred i el vent, pel sol, i algun manobre obtús
que va acatar l’impuls del treball barroer.

Però m’aturo aquí, cansat ja de comptar.
Fidel al teu envit no vull acabar el vers.

M’estimo més seguir davant del meu mur
i fixar-me en el perfil del lleó
que sempre em saluda en silenci
per desmentir,
arraulit a l’entreforc de la canonada,
la pretesa fugacitat del temps.