Les opinions són diverses i contrastades i n'hi ha per a tots els gustos.
Les que per a mi tenen més crèdit són la que en fa un aspirant a constel·lació i la que el suposa el quart Rei Mag.
D'aquesta última em plau especialment el tarannà que li atorga: bonàs i contemplatiu. Per això diuen que el van perdre en algun dels deserts que calia travessar quan es va quedar embadocat admirant la immobilitat d'un llagost. Els altres tres, que frisaven per acomplir alguna profecia, no van tenir espera i se'n van desentendre perquè eren màgics complidors; i l'encens, l'or i la mirra els urgien des de les alforges. No van saber alliberar-se de l'obediència de l'estel que pampallugava tot fent petar els dits i allà me'l van deixar amb les cabòries que mai no sabrem.
D'aleshores ençà que ronda per aquests mons de Déu i sempre fa cara de sorpresa. Li han arribat veus que els seus companys reposen en una bella catedral i sovint se sent temptat pel perfum que li'n pervé. També diuen que no és l'únic esquer que el tempta per fer-los una visita i sap, comptat i debatut, que algun dia que espera no massa llunyà els anirà a fer visita.
Però sap també que no s'hi encantarà massa, perquè serà de compliment.
Al capdavall, tohom té els seus objectius en aquesta vida, i si ells l'abandonaven i ell n'ha hagut de prescindir mil·leni amunt mil·leni avall, bé podran seguir reposant en llits de pedra mentre ell s'emmiralla en paisatges més acollidors.
Les que per a mi tenen més crèdit són la que en fa un aspirant a constel·lació i la que el suposa el quart Rei Mag.
D'aquesta última em plau especialment el tarannà que li atorga: bonàs i contemplatiu. Per això diuen que el van perdre en algun dels deserts que calia travessar quan es va quedar embadocat admirant la immobilitat d'un llagost. Els altres tres, que frisaven per acomplir alguna profecia, no van tenir espera i se'n van desentendre perquè eren màgics complidors; i l'encens, l'or i la mirra els urgien des de les alforges. No van saber alliberar-se de l'obediència de l'estel que pampallugava tot fent petar els dits i allà me'l van deixar amb les cabòries que mai no sabrem.
D'aleshores ençà que ronda per aquests mons de Déu i sempre fa cara de sorpresa. Li han arribat veus que els seus companys reposen en una bella catedral i sovint se sent temptat pel perfum que li'n pervé. També diuen que no és l'únic esquer que el tempta per fer-los una visita i sap, comptat i debatut, que algun dia que espera no massa llunyà els anirà a fer visita.
Però sap també que no s'hi encantarà massa, perquè serà de compliment.
Al capdavall, tohom té els seus objectius en aquesta vida, i si ells l'abandonaven i ell n'ha hagut de prescindir mil·leni amunt mil·leni avall, bé podran seguir reposant en llits de pedra mentre ell s'emmiralla en paisatges més acollidors.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada