dijous, 19 de gener del 2006

Confessió

He d'admetre que en determinats moments del meu deambul·lar per aquest món de mones en què tinc el dubtós honor de subsistir, cada dia em vaig assemblant més a la gàrgola de referència.
El fet en sí no el considero excessivament rellevant, però un comentari que m'han fet aquest mati em porta a pensar que potser m'excedeixo a l'hora d'adoptar aquest posat petrificat i que arribarà el moment que el meu entorn haurà de triar entre ignorar-me o girar-se a contemplar Sodoma en flames per assimilar-se al meu tarannà.
Si m'admetessin un consell (debilitat que molt sincerament no els recomano) jo els decantaria per cedir a la tafaneria. En determinades circumstàncies, una pirueta pels territoris del clorur sòdic és la porta que obrim a paradisos interns de consistència molt més mòrbida.
En fi, que Déu us conservi bonets.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Fustiga'm! Confessaré...