"M'he assegut davant la taula i he vist que els llençols blancs estaven engarfits de filferros i que les taques es movien a l'ombra per dibuixar insòlites seqüències. Després he buidat el got i en la darrera bombolla ha esclatat la màgia d'una sirena. Li he somrigut, però ella, amb glaçat desdeny, s'ha entretingut a comptar una i altra vegada totes les escates. Vist això, no he pogut fer més que degollar un a un tots els bens del ramat per purificar-me en la sang que ha omplert la bassa."
Tinc la fitxa a les mans i li vaig donant voltes. Puc jurar que està escrita amb la meva lletra però no aconseguixo situar-ne la procedència ni l'autoria del text. Ha dormit el son dels justos exercint funcions de punt entre les pàgines 94 i 95 del volum Sobre literatura de Gabriel Ferrater.
A la pàgina 94, llegeixo un fragment de Les muntanyes de Joan Maragall:
A l'hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa (...)
I a la 95, segueix citant:
Però jo, tota plena de l'anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament me dreçava per dur al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.
El llibre té més pàgines, és clar. Em pregunto: quan, com i per què el vaig comprar? De fet, ni recordava que el tenia, tot i la devoció que li porto a Gabriel Ferrater. El llibre té anys (1979) i està nou de trinca. Segur que no l'he llegit. Com tants.
Mentida. He passat fulls i he trobat passatges subratllats i algunes anotacions. Parlen de J.V. Foix.
Ja lligo. Sí, fa temps vaig interessar-me pel poeta de Sarrià. Dedueixo que portava el meus interessos amb prou disciplina i voluntat d'intel·lecció. Somric.
Vaig a buscar l'obra de Foix. Volum 1/Poesia.
L'obro a l'atzar. Curiosa coincidència. Diu el títol del poema: "Miràvem el cel tot estrenyent damunt el pit les vísceres calentes d'un anyell sacrificat".
És el moment de deixar-ho. És com si el cercle s'hagués tancat.
Em sento exactament igual que en començar, però sóc quinze minuts més vell.
Deu ser això, la vida.
Tinc la fitxa a les mans i li vaig donant voltes. Puc jurar que està escrita amb la meva lletra però no aconseguixo situar-ne la procedència ni l'autoria del text. Ha dormit el son dels justos exercint funcions de punt entre les pàgines 94 i 95 del volum Sobre literatura de Gabriel Ferrater.
A la pàgina 94, llegeixo un fragment de Les muntanyes de Joan Maragall:
A l'hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa (...)
I a la 95, segueix citant:
Però jo, tota plena de l'anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament me dreçava per dur al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.
El llibre té més pàgines, és clar. Em pregunto: quan, com i per què el vaig comprar? De fet, ni recordava que el tenia, tot i la devoció que li porto a Gabriel Ferrater. El llibre té anys (1979) i està nou de trinca. Segur que no l'he llegit. Com tants.
Mentida. He passat fulls i he trobat passatges subratllats i algunes anotacions. Parlen de J.V. Foix.
Ja lligo. Sí, fa temps vaig interessar-me pel poeta de Sarrià. Dedueixo que portava el meus interessos amb prou disciplina i voluntat d'intel·lecció. Somric.
Vaig a buscar l'obra de Foix. Volum 1/Poesia.
L'obro a l'atzar. Curiosa coincidència. Diu el títol del poema: "Miràvem el cel tot estrenyent damunt el pit les vísceres calentes d'un anyell sacrificat".
És el moment de deixar-ho. És com si el cercle s'hagués tancat.
Em sento exactament igual que en començar, però sóc quinze minuts més vell.
Deu ser això, la vida.
.JPG)
3 comentaris:
Tot llegint el teu text he recordat que pel meu 22è aniversari un amic meu em va regalar un llibre. Fins aquí, res de particular, oi? El llibre en qüestió era ARIADNA AL LABERINT GROTESC, de Salvador Espriu. Com que la meva cultura mitològica i literària era aleshores més que minsa inexistent, a les poques pàgines vaig desar el llibre en una prestatgeria. No vaig poder acabar-ne la lectura fins al cap de 8 anys, a la facultat, quan ja m'havia endinsat en la persona i l'obra del mestre de Sinera.
Coses que passen.
Tinc per Salvador Espriu una devoció molt especial, també. L'aparició del seu nom de la vostra mà m'ha convidat a fer una immersió en vells papers. Us en dono les gràcies.
Ha estat un plaer, eumolp.
Publica un comentari a l'entrada