Atzars

"M'he assegut davant la taula i he vist que els llençols blancs estaven engarfits de filferros i que les taques es movien a l'ombra per dibuixar insòlites seqüències. Després he buidat el got i en la darrera bombolla ha esclatat la màgia d'una sirena. Li he somrigut, però ella, amb glaçat desdeny, s'ha entretingut a comptar una i altra vegada totes les escates. Vist això, no he pogut fer més que degollar un a un tots els bens del ramat per purificar-me en la sang que ha omplert la bassa."

Tinc la fitxa a les mans i li vaig donant voltes. Puc jurar que està escrita amb la meva lletra però no aconseguixo situar-ne la procedència ni l'autoria del text. Ha dormit el son dels justos exercint funcions de punt entre les pàgines 94 i 95 del volum Sobre literatura de Gabriel Ferrater.

A la pàgina 94, llegeixo un fragment de Les muntanyes de Joan Maragall:

A l'hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa (...)

I a la 95, segueix citant:

Però jo, tota plena de l'anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament me dreçava per dur al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

El llibre té més pàgines, és clar. Em pregunto: quan, com i per què el vaig comprar? De fet, ni recordava que el tenia, tot i la devoció que li porto a Gabriel Ferrater. El llibre té anys (1979) i està nou de trinca. Segur que no l'he llegit. Com tants.

Mentida. He passat fulls i he trobat passatges subratllats i algunes anotacions. Parlen de J.V. Foix.

Ja lligo. Sí, fa temps vaig interessar-me pel poeta de Sarrià. Dedueixo que portava el meus interessos amb prou disciplina i voluntat d'intel·lecció. Somric.

Vaig a buscar l'obra de Foix. Volum 1/Poesia.

L'obro a l'atzar. Curiosa coincidència. Diu el títol del poema: "Miràvem el cel tot estrenyent damunt el pit les vísceres calentes d'un anyell sacrificat".

És el moment de deixar-ho. És com si el cercle s'hagués tancat.

Em sento exactament igual que en començar, però sóc quinze minuts més vell.

Deu ser això, la vida.