Se'ns ha hagut de morir un Papa perquè -gràcies sien donades a l'honest gremi dels serveis lingüístics- els locutors d'aquest país hagin abordat sense empatx l'àrdua tasca d'abandonar el "cònclave" per fer seu el "conclave" nostrat.
Em direu que la cosa dels accents poca importància té. I tindreu raó: tant li fa si el fan sant, sigui formiga o elefant.
Però a mi m'agrada que la tònica no es desplaci, i que si el nen té acne, no li plantifiquem l'acné. Ja en té prou fent-se esclatar pústules que regalimen sense que li escatimeu la plana i li engalteu una aguda.
Agraïm doncs els avenços prosòdics que ens regala l'il·lustre difunt i adrecem-li un res: ara que tenim agençada l'ordalia dels papables allibereu-me d'una dèria que m'aclapara: per bandejar la "tortícolis" i fer nostra la "torticoli", caldrà colltorçar alguna testa?
Que jo no hi tinc cap mania, entenem-nos.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada