de forma evidentment maldestra he mirat de representar aquell moment d'inspiració que fa néixer en el cervellet de què disposo alguna mena de disbarat que, arribat el cas, pugui creure oportú exposar en aquest desert que ara trepitgem
potser en algun moment vaig gosar esperar alguna musa desvagada
ara, pel que es veu, m'he de conformar amb aquesta mena de barrinador que havent abandonat la palmera ve a xuclar alguna menja més esponjosa
des del seu punt de vista, és clar
pel que fa a mi, els cervells, si no són en bunyol (jo diria que és una bella tautologia) no me'ls empasso
laus deo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada