Soc aquí per demanar-vos ajut. I consell. Perquè no sé qui soc. Breu, estic patint una crisi d'identitat.
Si res no li escau, posa-li blau.
Si res ni li escau, posa-li blau. Ja heu vist que ho he intentat, però no me n´he sortit. Per això m'he passat al verd: verd, on l'amor es perd.
Retorno als orígens, ves què hi hem de fer.
Així vaig néixer i així he de morir.
Que qui perd els orígens, perd la identitat.
I per molt camaleó que et fingeixis, mai no passaràs de ser un projecte d'elefant.
Mig borni i camacurt.
Però feliç, íntimament i discretament feliç.
I sí, ho sento, com una llombriç.
I que el bon Fabra m'ho perdoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada