A caseta

La veritat sigui dita: a mi, això del confinament, no em representa res. Acostumat com estic a no posar els peus al carrer si no és per raons d'estricta necessitat, haver-me de quedar a casa no m'ha representat cap canvi notable d'hàbits. 

Potser per això se'm fa difícil d'empassar la logorrea dels nostres ínclits radiofonistes (sí, he de confessar que sóc un addicte a la ràdio) quan per activa o per passiva fan de l'enclaustrament una mena de poema èpic de circumstàncies.

Per ajudar-los a passar les tristes hores els deixo aquesta bonica peça del Llibre Vermell.

Ad mortem festinamus...

(Podria traduir-ho, però com que teniu tant de temps, espavileu-vos.)