Si l'estiu us convida a posar-vos en remull (que els déus us confonguin!)
acompanyeu-vos d'alguna lectura lleugera
com ara aquesta.
Perquè no perdeu mai de vista els perills que us sotgen
des de les profunditats.
En la planura abonançada
un gran peix que Iahvé prop de mi féu saltar,
d'una bocada,
mig cloent els ulls, m'envià.
Jo, quan la nau vela a Jaffa prenia
-els folls cantaven, reien els ardits-.
amagatall per al meu cor volia;
però Déu trabucà ma traïdoria
i aní a l'amagatall per als sentits:
i en el ventre del peix romania,
alliberada l'ànima, tres dies i tres nits.
Josep Carner, Nabí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada