Refugi

Vista la fila lamentable que fa el 2019, amb aquesta mena de trista sardina travessada a la boca, he optat per dibuixar-me un refugi i tinc decidit instal·lar-m'hi així que els primers símptomes de l'hecatombe que es perfila a l'horitzó treguin el nas.

Covardia? Sense cap mena de dubte. Amb unes gotes d'angúnia i un pensament de fàstic. Que en qüestió de misèries m'atorgo la llibertat més absoluta.

Per que fa a la resta de la humanitat, que faci el que li convingui. Ni em manca ni espero que em faci visita.

Fet i fet, l'única nota de pentagrama que em desperta una certa simpatia és la que comparteix el nom amb una estrella.

I per anar fent boca, una mica de música: