Fa tant de temps que no obro aquesta finestra que tot em diu que està més bé tancada. Hi ha, però, alguna cosa que em suggereix que puc deixar-hi una escletxa. No crec que hi entri el sol, són temps de fosca. (Anava a escriure de tenebra, però em reté un cert pudor.)
Sort que sempre tindré algun llibre per obrir a l'atzar i trobar-hi una resposta plausible:
Ay del hombre al que sitia el recuerdo
el recuerdo de las interminables noches
que repiten la pesadilla
la pesadilla atroz de vivir,
de vivir sin sueño, y sin arrimo
seduciendo a Dios, a Cordelia
con el aroma atroz de mi destino
porque huele mal la vida
huele y el mal es cierto
y la poesía
es la única verdad de la pesadilla.
Panero es sempre un ressò. Un refugi. Inhòspit, com han de ser els refugis.
1 comentari:
Aneu amb compte amb les escletxes. La llum tendeix al groc.
Publica un comentari a l'entrada