Entre escarabats i graelles
els dies se’n van anant.
Quan m’asseia, tant me feia,
tot era fi com un guant.
Les vacances, quina guassa...!,
juliol se m’està acabant.
Tant exhibir el meu darrere
se m’està afeixugant.
Potser agost amb molta calda,
mosques i nyonya a desdir,
em compensi del calvari
que fins ara em fa patir.
Dimonis de moltes banyes,
diables del morro fi:
prepareu bona cassola
per cuinar-me un bon destí!
4 comentaris:
Et seré sincera, no entenc el teu poema.
Té bona sonoritat, però no m'enteru i segur que té una doble lectura o sentit.
De totes formes bones vacances!!!
Tu creus de debó que podràs deixar Sant Llorenç a banda en la teva lletania????? I les teves rodoneses a posteriori??? Ja veig que la calor de l'estiu comença a fer els seus estralls.
Senyoreta Eva, la pega és que la literalitat esclafava la lletania.
Bones vacances també!
Estimada Arsvirtualis, a una certa illa he deixat petja aclaridora, tot i que breu encara.
I sí, ben cert, la calor va fent els seus estralls. Però no només la calor, ai las!
Publica un comentari a l'entrada