Sóc home de sort

Cada dia em porta un regal. L'últim que ha arribat a les meves mans m'ha donat peu a fer-hi alguns retocs per adaptar-lo a les meves circumstàncies. Espero que el simpàtic autor de la imatge original no m'ho tingui en compte: li reconec el mèrit de la imaginació i declaro la meva absoluta simpatia per l'acudit de la seva "Meditació". Lúnic que m'he permès és llevar-li les colorinxes -que no s'adiuen amb la meva vida subterrània- i afegir-hi un discret epitafi. Com veieu, joc de poques taules.

Podria aprofitar l'avinentesa per escarbar en les meves entreteles i fins i tot elaborar una amena teoria sobre la meva tirada mortuòria, però seria feixuc i m'exigiria un esforç de reflexió que no s'adiu gens amb aquest diumenge al matí una mica mandrós que em disposo a viure. D'altra banda, sóc dels qui pensen que tampoc no és estrictament necessari que tot tingui explicació. Així, per exemple, tampoc no sabria explicar perquè m'agraden més les faves a la catalana que l'ànec amb peres, i això no em comporta cap malviure a l'hora de tirar per la via d'enmig i conformar-me amb un plat de bledes bullides. Vaja, és així i no cal donar-hi més voltes.

Emprenc una setmana que m'ha de reportar alguna notícia de cert interès en el que pertoca al meu futur més o menys immediat. He de confessar que tinc una certa curiositat per veure per on van els trets, és lògic. Però jugo amb un avantage que em fa l'espera confortable: sóc home de sort i res no pot venir a torbar aquest discret deambul·lar entre mons i plans diversos amb què miro d'arribar sense estridències a l'últim port cap on navego.

Companys de viatge, que els déus us siguin benignes.