Apunt autobiogràfic

Una de les moltes vocacions frustrades que col·lecciono és la d'inventor. No cal dir que se'm va despertar de la mà del Dr. Franz de Copenhague i que va alimentar alguns intents de gran ambició com la màquina de fer ous ferrats, que -no hi pot haver massa dubte- estava directament inspirada en l'artilugi que encapçala aquestes paraules.

Els intents que vaig fer, si no van arribar a la fi pràctica que m'hauria garantit una fortuna incalculable i l'admiració agraïda de tots els beneficiaris de la meva apotació al benestar universal, sí que m'han deixat el record de la benvolent atenció que hi posava la meva amable progenitora quan sotmetia a la seva docta consideració el fruit de l'esforç infantil.

Però ara és el cas que remenant fulls web de dubtosa solvència moral he ensopegat amb una mena d'artilugis que m'han abocat al desconcert i a la meditació profunda:

Si enlloc del discret TBO m'haguessin caigut a les mans publicacions tan atinades com aquesta, la meva vocació d'inventor hauria quedat frustrada? S'hauria produït algun desgavell entre els meus progenitors i l'evidència sicalípica dels invents que llur plançó hauria arribat a produir empès per models tan edificants com aquest?

En fi, en això dels fututibles i més si són a pilota passada poc hi podem resoldre.

El que si que m'ensumo és que -ai, las- la meva infantesa hauria pogut ser mot i molt més divertida.