Mossèn Borra

Si mai us vaga de fer-li una visita, podeu entrar per la capella de santa Llúcia i, tot just arribeu al claustre, aixequeu el nas de terra i en veureu la tomba: ajagudet i amb el gosset fent-li de coixí als peus, fa temps que hi reposa.

Jo li suposo una glacial indiferència per la caterva de guiris malendreçats que deambul·len per allí. Solen anar amb l'ull tenaçment enganxat al visor de la càmera per emmagatzemar les empremtes d'allò que no saben mirar quan ho tenen davant.

Si més no, ell que té el privilegi de reposar en alt, s'estalvia el fregadís de les xancletes per damunt de les lloses dels sepulcres on deuen remugar els ossos d'estadants més mal endreçats.

També li voldria suposar una mirada més benèvola en ocasió de l'última visita que li he fet. No tant per mi, com per la companyia. Un hom, en la seva modèstia, també té luxes dels quals no se sap estar de presumir.

Hi tornaré algun dia. Als amics, és de llei que se'ls faci visita de tant en tant.

Fins aleshores, l'imaginaré amb els ulls mig clucs i qui sap si repassant la tornada final del poema que li va dedicar Ausias March:

Toni amic, vostra carn és ja fem
e, sens la gota, haveu bon esperit:
si no hi pensau, restareu escarnit,
que per ser fresc lo cos, l'esperit crem.