dissabte, 1 d’agost del 2009

Agost

Concedirem a l'agost un vot de confiança, que no se sap mai.

Juliol ha mort, i ho ha fet amb aquesta mateixa cara: ulls desconcertats i orlat de negre. Després de sotmetre'l a retocs diversos, el dono per tancat al panteó dels seus predecessors muts. En glòria sigui.

Jo seguiré reptant per la meva cripta.

Les tries que hom fa són les tries que hom fa. Ja se sap que les tautologies tenen l'avantatge de prestar-se a poques discussions.

Amb bona disposició d'ànim he optat aquest matí per rellegir Jesús Moncada, Calaveres atònites.

Manllevo les belles paraules del jutge Crònides: "Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites".

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Què haurà pensat en tu?