En qüestió de laberints hi ha molt camp per córrer.
Hi ha qui se'l penja al pit quan li han de fer un retrat.
Hi ha qui se n'envola amb un escàs domini de les tensions inevitables entre les pulsions primàries i la resistència dels materials.
Hi ha qui hi barrina i fa voltes i més voltes a la porta esperant si ve alguna donzella ajudadora equipada amb un bon assortiment de troques.
I també hi ha qui s'entreté resseguint alguna imatge revellida per si li dóna algun indici que pugui interpretar en clau d'auguri.
.JPG)
4 comentaris:
Minos va amagar en un laberint les restes d'antics cultes i antigues presències. El laberint, però, sempre acaba atrapant-nos i potser, només potser, l'únic ésser capaç de treure'ns-en sigui una altra Ariadna. Tot i que, segurament, el nou Teseu també la trairà, perquè això són coses sabudes i no hi ha res de nou sota el sol.
Si us plau, quina és aquesta obra?
A mi també m'apasionen els laberints.
Fa un temps també vaig publicar un post en el meu blog.
El laberint que porta la ilustració pertany a l'epoca medieval.
El laberint egipci ("Labyrinthi Aegyptiaci")me l'ha deixat en préstec l'amic Athanasius Kircher, que el 1679 el va incloure al seu amè "Turris Babel".
El senyor que de petit es va deixar enganxar la cara en sortir de l'ascensor, es va fer retratar per Bartolomeo Veneto i (diuen) ara és l'hora que me'l tenen en discreta penombra al Fitzwilliam Museum, Cambridge.
Les passions sempre són bones, tot i que les laberíntiques poden ser feixugues. Fins que se'n troba la sortida, evidentment.
Publica un comentari a l'entrada