dilluns, 11 de març del 2024

Enuig


Fa una certa cara de mala llet. I, per adobar-ho, la cella esquerra projecta una mena de cucafera que allarga el coll amb la intenció de devorar qualsevol bona paraula que pogués atenuar el patiment del ninotet.

En això li dono la raó. Si parem esment de les llagoteries amb què volen enllepolir-nos perquè ens sentim còmodament instal·lats en aquest mon desballestat, ja podem plegar.

Avui es recorda un atemptat que va fer un tou de morts. Qui més qui menys mira de portar l'aigua al seu molí per seguir trobant-se en el costat confortable de la història.

Uns per por i altres per pena, farem del mon una gangrena. Això cantava Ovidi i les seves paraules continuen sent justes.

A la banda dreta de la Mediterrània la cosa de la xixina no para. El mon s'ho mira arrepapat en la butaca de l'egoisme. Mentre la merda estigui lluny i no m'esquitxi, puc comportar-ne la pudor. I qui sap si arribaré a trobar-la agradable.

Hi ha moments que penso que una mica de diluvi, no ens aniria malament.

I no parlo de la sequera. 

Evidentment.

dijous, 7 de març del 2024

Joc d'ous (duos habet, que no de xocolata)

      La cadira


                                                                     

    La manipulació



El que s'acosta


Et voilà!


diumenge, 3 de març del 2024

Triple homenatge


                                  Pensar només: no vull pensar.

                                  La memòria -una lepra- es pot guarir

                                  Clou-te i reclou-te.

                                  Digues: no.

                                  No, no, no.

                                  Tampoc, tampoc.

                                  Mai.

                                  Ni abans, ni ara, ni després.

                                                        Pere Quart, Vacances pagades,1960

dissabte, 20 de gener del 2024

Cambalache


 És una bona manera d'enllaçar el XX amb el XXI.

O no?

diumenge, 31 de desembre del 2023

Qui dia passa...


 ...anys empeny.

I tal dia farà un any!

Sigueu discretament feliços.

divendres, 8 de desembre del 2023

PISA morena


 Quan sento això de l'informe PISA no em puc estar de pensar en Sara Montiel.

Ma mare cantava la cançoneta i jo em sé la tornada de cor.

Visca el cuplé!

I que no decaigui, passet a passat assolirem la fita de l'analfabetisme funcional.

diumenge, 12 de novembre del 2023

Quelets


La poca feina (o les nul·les ganes de fer-la) ens aboca a voltes a esgratinyar el cul de vasos que potser valdria més deixar reposar en la pau dels difunts. 

Gratant gratant m'he topat, però, amb aquesta bonica composició que l'any 17 vaig perpetrar i que d'aleshores ençà ha reposat en la pau del senyor.

Ressuscitar alguns disbarats es mereix pena d'infern, ho sé. Però descregut com sóc i convençut que més enllà d'aquesta vall de llàgrimes ja no hem de menester ni barca ni rems, m'arrisco a presumir de velles cabòries.

En la present hi són dos dels meus companys de viatge preferits: ossos i escates. 

Si m'hagués d'arriscar a trobar un perquè a la recurrència no sabria què dir.

Hi ha, però, un detall que voldria destacar: no confongueu la  mena de llit on jeu l'esquelet de la dreta amb una taula. És, amb tota evidència, un clavicèmbal.

Ja sé que la vostra perspicàcia hauria fet que us n'adonéssiu. Per això també deveu saber ja que darrere del dibuix s´hi amaga François Couperin.

I una mica d'esquitllentes, Mârius Torres.

I el peix?

És evident. És aquí per despistar.