divendres, 30 de setembre del 2011

Tacticisme

A la vista del deliciós espectacle que ens han ofert alguns estadants de l'antic Polvorí de la Ciutadella, he pensat que em podia permetre oferir-los una distreta il·lustració del que em suggereix la seva àrdua tasca.

Només gosaria suggerir-los discretes pràctiques onanístiques, les quals -ultra estalviar-nos lamentables escenificacions- els ben asseguro que justificarien igualment els pistrincs que s'embutxaquen...

...a compte dels qui paguem el beure mentre sentim com ens creixen unes banyes de l'alçada d'un campanar.

dimecres, 28 de setembre del 2011

And the winner is....













...és que m'acabo d'assabentar que han seleccionat la pel·li per anar a això dels òscars i no me n'he pogut estar.

Que sí, que la carn és dèbil i la tonteria que arrossego, molta.

Però mira, tu, de tant en tant em pega per abaixar la guàrdia i...

NOTA BENE: Convindria que tots els amants d'aquesta estranya legió de pans que engarfega les lleixes d'algunes botigues que presumeixen de sofistificades (eps, el dia que compro un pa decent, faig festa grossa!) no perdessin de vista que això del pa negre no fa fi. Pura misèria i molta gana.

I, sigui dit de passada, la pel·li val la pena. Hipotètiques futures medalles a banda.

POST ESCRIPTUM: He tret el negre de Banyoles perquè l'enyoro. Sempre que li feia visita teníem uns delicats diàlegs sobre la immensitat de l'estupidesa humana. I ell aguantava el tipus amb una gran dignitat, us ho asseguro.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Pentimento

Potser penedit de l'excés d'hemoglobina d'ahir, volia avui refugiar-me en la innocència i la quietud.

Hi ha millor recepta que un petit passeig en companyia d'exvots mexicans? Jo diria que no. Tenen un encant indubtable i em reconcilien amb la l'espècie humana (que ja és molt, val a dir).

El de dalt (amb una mort impagable, que ja m'agradaria que fos la que em vingués a acomboiar en aquest que se suposa difícil tràngol) regracia l'estimable intervenció dels gossos.

Com que jo sóc de gats, no podia deixar de compensar-los amb el feliç desenllaç dels neguits maternals de la mestressa de la gata esvalotada.

Però el que de veritat em retorna la confiança en el futur de la humanitat és el us deixo aquí sota, perquè reflexioneu sobre l'executòria altament lloable dels bons oficis del Sagrat Cor.

Ves qui ens ho havia de dir!

dilluns, 26 de setembre del 2011

Unitat de banderilla en la pandereta (amb estirabot)

Això no...


Això tampoc.....


Ni això, Déu me'n guard....


Catxis... això tampoc????????????????????????

divendres, 23 de setembre del 2011

Lletania

A la dreta, el menda. A l'esquerra, les urgències. Conseqüència lògica: silenci i absència.

Però ara que sé que l'escombraria de l'espai trinxarà algun racó de Papua-Nova Guinea, no puc callar:

Per Ivolo Keleto, primer màrtir papú.

Per Malango Mambure, que em vaig inventar perquè Papua-Nova Guinea es mereixia un bisbe.

I perquè la merda sempre cau a racons llunyans i estalvia els caus dels especuladors borsaris.

Perquè no hi ha justícia.

I el mal existeix. Com hi ha món.

dijous, 8 de setembre del 2011

Guardioooooooooooooola


Com que em miro el món des del còrner que no deu convenir em sento en l'obligació de manifestar que començo a estar embafat.

L'executòria de l'entrenador del Barça em sembla correcta, és a dir, normal.

D'això a la santificació que se n'està fent hi ha una subtil diferència de la qual, penso, ell no n'és responsable, però que demostra l'escarransiment del múscul intel·lectual i emocional d'aquest país.

Els trens han de passar per la via. I que ho facin no ens hauria de sorprendre ni abocar-nos a orgasmes d'exaltació metapatriòtica.

La contracció al deure i la cura en el compliment dels mesters que l'exercici de qualsevol professió demana no és sinó allò que cal fer.

Si ho convertim en un miratge d'excepcionalitat, simplement vol dir que anem, en general, patèticament mal enfocats.

Ho sento, però algú ho havia de dir.

dilluns, 5 de setembre del 2011

diumenge, 4 de setembre del 2011