dimecres, 19 d’octubre del 2016

dijous, 13 d’octubre del 2016

Deu haver dit...


...jo vaig passant.


dimecres, 5 d’octubre del 2016

Ti pongas como ti pongas


Fa molts anys, a França o a Itàlia (ara no sabria dir-ho), em vaig firar una bonica carpeta amb reproduccions de gravats de Picasso. La vaig comprar pel nom de l'artista, no cal dir-ho, i perquè en aquells moments era una peça més en el meu particular trencaclosques antifranquista.

He guardat els gravats perquè sóc rateta. Llençar qualsevol rampoina equival a privar-me d'alguna peça més o menys indispensable de la meva estropellada anatomia.

El cas és, però, siguem sincers, que les vegades que he fullejat els gravats sempre he arribat a la mateixa conclusió: "Desastre estètic i pèssima adquisició".

Avui que m'assabento que el Tribunal Crostitucional ha obert la porta a la represa de les corrides a casa nostra, he pensat que em podia rescabalar de la fatal inversió que vaig fer in illo tempore i he enllardufat un dels gravats amb una nota de color ad-hoc perquè m'ha semblat una discreta manera de posar-me a les banyes del brau: o et barrina un fill de puta amb pica o t'esclafa aquesta baluerna sòpita i emètica que gravita sobre el teu llom.

Miro de continuar esperant que arribarà l'hora que ens espolsarem les mosques del damunt. 

No crec en paradisos artificials, no. Però és que ja n'estic fins al capdamunt de dalt de tot de tifes ortopèdiques.

Doncs això.