diumenge, 25 d’agost del 2013

Ni Espanya ni França


Sembla que de mica en mica anem recuperant les formes. Encara que el procés és lent.  A data d'ahir em veia de tots colors i a dia d'avui faig un posat una mica esverat. Deu ser cosa de les lectures.

Malgrat el títol (que subscric per allò que sóc tenaçment obsolet i m'il·lusiona allò dels Països Catalans) hi ha coses dels nostres veïns del Nord o de l'Oest que em fan patxoca.

Aquí en va un tast:

Estavas, Lobilla, muy vergonçosa,
vendiendo la onrra del triste marido,
de rezios cojones tu seso vencido;
quesiste ser puta, mas no desseosa.
¡O siglo nuestro, edad trabajosa,
sí hallarían los que a esta buscassen
do desarrechar, si bien lo pagassen,
aunque toviessen la pixa samosa!

I un altre:

Coquillars enaruans a ruel
Mon ys vous chante que gardés
Que n'y laissez et corps et pel,
Qu'on fist Colin l'escailler
Devant la roe babiller;
Il babigna pour son salut;
Pas ne sçavait oignons peller
Dont l'amboureux luy rompt le suc.

Siguin de Villon o anònims, aquests versos m'entretenen.

Com aquests que vénen ara (que no diré de qui són, per allò dels centenaris i les discrecions):

Hadassa, la bella flassa,
si volies fer pipí,
per què t'has fixat en mi,
trist i pobre galiassa?
A mig camí de bagassa
i mulassa m'has mostrat
l'esca grossa del pecat
i, com gossa eixarrancada,
m'has llençat tota l'aiguada
pel meat esbalandrat.

I ja n'hi ha prou. Com que els teixits van creixent i els progressos de la neurociència ens auguren grans reconstitucions, no tinc cap dubte que d'aquí quatre dies tornaré a tenir cervell i podré lligar textos d'un més gran interès.

dissabte, 24 d’agost del 2013

Fent dissabte


Tenia unes certes ganes de tornar a fer visita a Eumolp i de reprendre aquestes incursions períodiques  a la pantalla. Però en el combat entre l'acció i la galvana, aquesta s'ha mostrat fins ara implacable.

Per això he mirat de desempolsegar la casa i airejar els racons.

Sembla que de moment he aconseguit fer emergir la closca. Però la massa flonja que s'hi hostatja encara la tinc una mica rovellada.

Però un pas és un pas. Qui si sap si temps a venir trobaré esma per arrenglerar prou lletres per articular un discurs esbarjós.

No se sap mai.