divendres, 15 de desembre de 2017

Goya 2017

EL SUEÑO DE LA RAZÓN


PRODUCE MONSTRUOS


diumenge, 10 de desembre de 2017

Equilibris



dissabte, 9 de desembre de 2017

Màrius Torres


VARIACIONS
sobre un tema de Händel

                                          Les mans càlides i llargues
                                          arrenquen del clavecí
                                          velles tonades amargues
                                          d'esquelet de violí.

                                          Les mans rellisquen, serenes,
                                          amb la mecànica justa
                                          dels dits morts que passen denes
                                          d'un vell rosari de fusta.

                                                                                                                  Octubre de 1933

dimarts, 5 de desembre de 2017

Au, vés!


M'hauria agradat dibuixar un basilisc, però em temo que m'ha sortit un pèl massa simpàtic a desgrat de la mena de calavera que li he plantificat enmig del pit. I per acabar-ho d'adobar, va i li clavo aquesta mena de plomall amb una certa aspiració d'arc de Sant Martí. 

Ves què li hem de fer si els montres que fabriquem se'ns assemblen massa i si a mesura que em faig vell m'estovo més, tot se'm fa més suau.

I és que, al capdavall, bé m'està el que va escriure en Ramon:

De suavetat

Suavetat és virtut filla de caritat, nada en paciència e humilitat.
Suavetat fa los hòmens forts, suaus, car aquells lliga amb caritat e paciència e humilitat; e per açò se lleixen menar als hòmens ergullosos, cruels e impacients amb la llur volentat, en tant que amb llur humilitat vencen l'ergull d'aquells; e, amb paciència, la ira d'aquells; e, amb caritat, la llur crueltat, en tant que ells domden amb la llur semblança. E a ço dóna eximpli lo lleó, qui és mans e suau a les bèsties petites qui usen amb ell de suavetat contra ergull  e contra ira, e amb ell han semblança en volentat.

O no?

diumenge, 3 de desembre de 2017

Empès pel groc

Sempre és bo escoltar qui hi veu a ulls clucs.

I és per això que deixant de banda l'atzar he demanat al groc que decidís:


He hagut, però, de forçar la tria. Torres, Rilke, Kavafis?

No sé si l'he encertat, però me n'he anat de cara al grec.


 I aquí sí que he confiat de nou en la ventura, que m'ha guiat fins la pàgina 27.

Cosa que té la seva gràcia. O no...

                TROIANS

Són els nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d'èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.

Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.

Són els nostres esforços com els dels Troians.
Creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l'animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.

Mes quan arriba el moment crític,
la decisió i l'audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot al llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.

No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s'inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostra dies ploren.
Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.

divendres, 1 de desembre de 2017

Escletxa


Fa tant de temps que no obro aquesta finestra que tot em diu que està més bé tancada. Hi ha, però, alguna cosa que em suggereix que puc deixar-hi una escletxa. No crec que hi entri el sol, són temps de fosca. (Anava a escriure de tenebra, però em reté un cert pudor.)

Sort que sempre tindré algun llibre per obrir a l'atzar i trobar-hi una resposta plausible:

Ay del hombre al que sitia el recuerdo
el recuerdo de las interminables noches
que repiten la pesadilla
la pesadilla atroz de vivir,
de vivir sin sueño, y sin arrimo
seduciendo a Dios, a Cordelia
con el aroma atroz de mi destino
porque huele mal la vida
huele y el mal es cierto
y la poesía
es la única verdad de la pesadilla.

Panero es sempre un ressò. Un refugi. Inhòspit, com han de ser els refugis.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

Exacte


divendres, 29 de setembre de 2017

Urnes






Síííííííííííííí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 26 de setembre de 2017

Ai, l'avi Florenci...


No, si encara haurem d'acabar entenent les previsions pecuniàries de l'avi Florenci....

Ves qui ens ho havia de dir.

divendres, 22 de setembre de 2017

Roda el món...


ROMANCE DE LA GUARDIA 
CIVIL ESPAÑOLA

Los caballos negros son.
Las herraduras son negras.
Sobre las capas relucen
manchas de tinta y de cera.
Tienen, por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Con el alma de charol
vienen por la carretera.
Jorobados y nocturnos,
por donde animan ordenan
silencios de goma oscura
y miedos de fina arena.
Pasan, si quieren pasar,
y ocultan en la cabeza
una vaga astronomía
de pistolas inconcretas.

I que consti: quan llegeixi aquest poema des de l'altra banda de la frontera, em seguiré traient el barret i fent les genuflexions que fan al cas.

Que no s'ha de confondre "el culo con las témporas", que deia aquell.

dijous, 21 de setembre de 2017

De vehicles i acudits arnats

El problema de la Iseta (deien) és que si topaves de cara es podia donar el cas que ja no en sorties, cosa que no deixava de ser empipadora ateses les dimensions d'aquest ou amb aspiracions de vehicle.


El problema de l'Iceta (tinc per mi) és que topi amb el que topi no s'immuta. Haig de pensar que deu ser pel gruix de les galtes que gasta i la consistència pètria que deuen tenir. De ciment armat, vaja.


Jo, que sóc vell i de memòria selectiva, li recomanaria que en tot cas no fes com el de l'acudit, que per evitar la terminació nefanda canviava el topònim Anoeta per Ano del Caudillo.

I és que "Ic del Caudillo" sonaria literalment horrible.

Com determinades actituds polítiques, d'altra banda.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Declinem, declinem, que el món s'acaba


(*)
Rosa rosa rosam
Rosae rosae rosa
Rosae rosae rosas
Rosarum rosis rosis
C'est le plus vieux tango du monde
Celui que les têtes blondes
Anonnent comme une ronde
En apprenant leur latin
C'est le tango du collège
Qui prend les rêves au piège
Et dont il est sacrilège
De ne pas sortir malin
C'est le tango des bons pères
Qui surveillent l'oeil sévère
Les Jules et les Prosper
Qui seront la France de demain
(*)
C'est le tango des forts en thème
Boutonneux jusqu'à l'extrême
Et qui recouvrent de laine
Leur coeur qui est déjà froid
C'est le tango des forts en rien
Qui déclinent de chagrin
Et qui seront pharmaciens
Parce que papa ne l'était pas
C'est le temps où j'étais dernier
Car ce tango rosa rosae
J'inclinais à lui préférer
Déjà ma cousine Rosa
(*)
C'est le tango des promenades
Deux par seul sous les arcades
Cerclés de corbeaux et d'alcades
Qui nous protégeaient des pourquoi
C'est le tango de la pluie sur la cour
Le miroir d'une flaque sans amour
Qui m'a fait comprendre un beau jour
Que je ne serai pas Vasco de Gama
Mais c'est le tango du temps béni
Où pour un baiser trop petit
Dans la clairière d'un jeudi
A rosi cousine Rosa
(*)
C'est le tango du temps des zéros
J'en avais tant des minces des gros
Que j'en faisais des tunnels pour Charlot
Des auréoles pour Saint François
C'est le tango des récompenses
Qui allaient à ceux qui ont de la chance
D'apprendre dès leur enfance
Tout ce qui ne leur servira pas
Mais c'est le tango que l'on regrette
Une fois que le temps s'achète
Et que l'on s'aperçoit tout bête
Qu'il y a des épines aux Rosa

divendres, 9 de juny de 2017

El Dia del Caudillo

Mira que són rarus aquests indepes que convoquen el referèndum l'1 d'otcubre:

"el 1 de octubre sería conmemorado oficialmente todos los años como el día de la «Exaltación de Franco a la Jefatura del Estado» o simplemente como «Día del Caudillo»"

Que ho diu la wikipèdia, òsties!!!!

dissabte, 22 d’abril de 2017

Una torre amb aspiracions


Sembla ser que vol passar 
d'Agència Catalana del Supositori a 
Agència Europea del Medicament.

Acabaré creient en la predestinació.

dijous, 13 d’abril de 2017

diumenge, 26 de març de 2017

Quien con momias se acuesta...

MÒMIA X MÒMIA


MÒMIA AL QUADRAT


aimarededéusinyor......

dimarts, 21 de març de 2017

21 de març



Potser diria el vent,
o els arbres i les cases.

M'aturaria al carrer
i a les places,
i sabria el so de l'aire
i l'alè de l'ombra.

Potser diria el vent
i em repondria l'alba.

dilluns, 6 de febrer de 2017

El telégrafo, les boles de foc i la Comuna de París


El dilluns 27 de març del 1871, "El telégrafo: diario de avisos, noticias y decretos" publicava aquesta gasetilla:

"Dicen de Burdeos que el viernes por la noche se descubrió en el horizonte, de Norte a Sur, un cuerpo luminoso de 50 centímetros de diámetro que arrojaba llamas de su centro, y chispas, que extendiéndose hacia un lado, formaban una larga cola. Se movía el cuerpo con mucha lentitud, y era tal la intensidad de su foco luminoso que se oía como el chisporroteo de un cohete. Llegado al sur, el foco se extinguió, después de producir una fuerte detonación, quedando en el cielo, en la dirección que seguía, un rastro luminoso, que se amortiguó poco a poco, durando próximamente 20 minutos. El observador refiere que jamás se ha visto una cosa parecida y que fue el espectáculo verdaderamente sorprendente."


Com és evident aquesta notícia no tindria cap interès per a mi (i estic segur que tampoc per a vosaltres, amables lectors, que com jo mateix sou gent poc donada a fabulacions i banalitats) si no fos per les evidents implicacions que té en els fets  que sacsejaren París aquell any 1871.

Deixo doncs aquesta informació a disposició de qualsevol historiador i/o revolucionari que vulgui tirar endavant una línia d'investigació que connecti La Comuna amb alguna hipotètica intervenció extraterreste.


Espero frisós les vostres notícies.

dimarts, 10 de gener de 2017

Comuns i...

Si fos llord (que no ho sóc) diria que estic que no cago d'ençà que he sabut que la senyora alcaldessa de Barcelona ha registrat el nom de "Comuns" per al nou partit polític que treu el nas a l'horitzó.

Confio que sigui el principi de la fi d'aquest maleït llenguatge políticament correcte (nens i nenes, nyors i nyores, ciutadans i ciutadanes, dilluns i dillunses, pilots i pilotes i anar fent).

Perqué si el nom registrat es concreta, què haurem de dir: 


Comuns i .... comunes?

Ce n'est pas possible, mon dieu de la France!!!!!