Pentimento

Potser penedit de l'excés d'hemoglobina d'ahir, volia avui refugiar-me en la innocència i la quietud.

Hi ha millor recepta que un petit passeig en companyia d'exvots mexicans? Jo diria que no. Tenen un encant indubtable i em reconcilien amb la l'espècie humana (que ja és molt, val a dir).

El de dalt (amb una mort impagable, que ja m'agradaria que fos la que em vingués a acomboiar en aquest que se suposa difícil tràngol) regracia l'estimable intervenció dels gossos.

Com que jo sóc de gats, no podia deixar de compensar-los amb el feliç desenllaç dels neguits maternals de la mestressa de la gata esvalotada.

Però el que de veritat em retorna la confiança en el futur de la humanitat és el us deixo aquí sota, perquè reflexioneu sobre l'executòria altament lloable dels bons oficis del Sagrat Cor.

Ves qui ens ho havia de dir!